Des de l’aparició de vida a la Terra hi ha hagut una evolució constant de les espècies. Les modificacions genètiques fa milers d’anys que es produeixen. La transició del paleolític al neolític, fa aproximadament 10.000 anys, va suposar el primer pas de l’home cap a la domesticació de plantes i animals, accelerant la millora genètica de determinades espècies i la diversificació i diferenciació de diferents varietats donant lloc a una enorme diversitat vinculada a l’acció de l’home. Tanmateix, en els darrers dos-cents anys els canvis en l’agricultura ens obliguen a remarcar diverses fites: revolució agrària de finals del XVIII, l’ús dels primers adobs a finals del XIX, la “revolució verda” posterior a la Segona Guerra Mundial vinculada als químics i la manipulació de les llavors a finals de segle i principis d’aquest (híbrids, transgènics i nanotecnologia). Totes aquestes fites tenen a veure amb la tecnologia, però totes van relacionades amb nou sector econòmic: l’agroindústria.

L’agroindústria va créixer com un sector complementari que aportava tecnologia de cara a la progressiva industrialització agrícola, especialment, des de finals del segle XIX. Tot plegat, va donar lloc a millores productives, però també va comportar un excedent de mà d’obra que emigrava del camp i es suplia amb tecnologia. Aquests canvis van engrandir una agroindústria que ha anat ampliant el negoci des de maquinària, passant pels adobs i arribant ara a les llavors. Adobs i maquinària han estat dos valors de mercat que tenen un límit econòmic, en canvi les llavors són un valor que es renova cada any i que gaudeix d’un mercat segur. Precisament, aquest fet és el que motivarà la investigació en el camp de les llavors.

Què és un transgènic? I les raons dels transgènics?

Les millores genètiques han permès passar de les llavors tradicionals, a les llavors híbrides i d’aquí a les transgèniques. La diferència entre tradicionals i híbrides i transgèniques és la impossibilitat de reproduir-les pel pagès. Això ha fet que les multinacionals del ram hagin costejat la gran inversió en investigació en el camp de les llavors, una recerca que ha comptat amb la participació d’entitats públiques (universitats, instituts de recerca, etc.). Què ofereix un transgènic que no ofereix una llavor tradicional? Sota quin pretext?

Un transgènic és un organisme fruit d’una combinació de gens d’un ésser viu amb gens d’un altre (per exemple d’una maduixa amb proteïnes de peix). L’objectiu d’aquesta manipulació és oferir un producte resistent a les plagues i al clima, o sigui, capaç de garantir la collita final, cosa que permetria augmentar els aliments i acabar amb la fam al món.

Però aquests arguments tenen diferents problemes. En primer lloc, els transgènics són explotats per empreses privades que han patentat les seues llavors, cosa que implica que s’hagin de fer front a les seues taxes. A més, cal recordar que un transgènic és impossible de reproduir-se de forma natural, en conseqüència s’ha de comprar cada any. Però, a més a més, les plagues per a les quals va ser dissenyat han començat a fer-se resistents als transgènics (cas de l’eruga del cotó,
Avui 7/2/08).

D’altra banda, la coexistència en una mateixa zona de cultius transgènics, com el panís, i cultius ecològics o híbrids dona lloc al que es coneix com a contaminació genètica causada per la pol·linització entre plantes pròximes. Aquesta contaminació impossibilita qualsevol cultiu que no sigui transgènic, lesionant la llibertat de cada pagès a decidir què vol cultivar, als Països Catalans trobem diversos exemples de contaminació (Noguera, Empordà). Precisament, aquesta contaminació és la que ha provocat la desaparició recent d’una varietat de panís autòctona com el panís del queixal.

Tanmateix, les conseqüències negatives dels transgènics també s’han fet notar en la salut. Fa pocs anys es prohibia la varietat del panís Bt 176 a causa de la resistència als antibiòtics que provocava. Darrerament, la cap d’al·lergologia de l’Hospital Clínic alertava que alguns transgènics eren els causants de noves al·lèrgies. Finalment, l’investigador anglo-hongarès Arpad Pusztai demostrava en un estudi de laboratori que les papes modificades genèticament causaven inflamacions i tumors als teixits de l’estómac.

Som Lo Que Sembrem

El judici al pagès antitransgènic Josep Pàmies donava lloc a la creació de la plataforma Som Lo Que Sembrem. Aquesta plataforma s’organitzà amb un doble objectiu: difondre la problemàtica dels transgènics als Països Catalans i recollir signatures per tal de dur una proposta de llei que prohibeixi els transgènics a Catalunya (territori amb un índex molt alt de cultius transgènics, junt amb l’Aragó, i en relació amb la resta de l’estat espanyol). Calen 50.000 signatures, recollides en 120 dies (des del 29 de febrer), per tal que aquesta proposta de llei entri a debatre’s al Parlament autonòmic.

Més informació: www.somloquesembrem.org