Membres de la CUP Plana d'Urgell van participar en la manifestació convocada per l'Assemblea Pagesa de Catalunya sota el lema 'Som lo que sembrem, transgènics fora' en solidaritat amb Josep Pàmies i que va tenir lloc el passat 10 de juny pels carrers de la ciutat de Lleida. A més de solidaritzar-se amb aquest activista i històric sindicalista agrari, la mobilització va servir per demanar una terra lliure d'aliments modificats genèticament o transgènics.

Així mateix, la CUP Plana d'Urgell va voler donar suport a Pàmies ja que el dia següent s'enfrontava a un judici acusat d'haver agredit un agent de la Guàrdia Civil en una protesta antitransgènica davant la subdelegació del govern espanyol a Lleida el 13 de setembre de 2003. L'acusació particular sol·licita per Pàmies quatre anys de presó i 56.000 euros de multa pels delictes de lesions i d'atemptat contra l'autoritat, mentre que la fiscal li demana tres anys de presó i 22.000 euros d'indemnització.



La protesta va comptar amb la presència de mig miler de manifestants que van partir de la plaça Víctor Siurana per finalitzar la mobilització davant la subdelegació del govern on Pàmies va agrair la solidaritat rebuda i va instar a seguir lluitant per a la prohibició de qualsevol producte manipulat genèticament i per la connivència dels governs amb les grans multinacionals que cerquen obtenir majors rendiments econòmics en detriment de la salut humana.



A la vegada, la CUP Plana d'Urgell se suma a la iniciativa legislativa popular que ha endegat l'Assemblea Pagesa i que pretén portar al Parlament de Catalunya un text articulat a partir del qual tots els productes que utilitzin productes de base transgènica ho indiquin en el seu etiquetatge perquè el consumidor pugui decidir lliurement alhora de comprar-los. Per a poder tirar endavant aquesta iniciativa i perquè el Parlament la pugui debatre seran necessàries 50.000 signatures favorables al text.



Tot i que nombrosos informes fets per experts asseguren que els aliments modificats genèticament són altament perjudicials per a la salut, l'estat espanyol és l'únic de la UE que els tolera, permetent-ne la producció i l'entrada sense necessitat que l'etiqueta del producte ho especifiqui ni obligant, tampoc, a indicar la traçabilitat o procedència d'aquell producte. Segons les dades 'oficials' del govern espanyol, durant el 2006, a l'estat es van produir més de 53.000 hectàrees de panís transgènic, de les quals prop d'un 30% es va conrear a Catalunya. L'estat importa entre 4 i 5 tones anuals de soja de les quals més de 3 són transgèniques. Dues terceres parts dels aliments que ingerim contenen derivats de la soja o del panís, que són els principals productes modificats genèticament.



L'empresa nord-americana Monsanto és la principal multinacional que controla el 90% del comerç de llavors genèticament modificades arreu del món. La soja transgènica, tot i no poder-se produir a casa nostra, s'importa d'altres indrets on sí es cultiva com l'Índia on, en els darrers deu anys, més de 40.000 pagesos s'han suïcidat per l'alt cost que els suposa la compra de les llavors i pels escassos beneficis que els genera aquest cultiu o, a la selva Pedemontana, al nord d'Argentina, on es destrueixen anualment més de 1.000 hectàrees de bosc per convertir-les en camps de soja transgènica.